ESTIU MINIMALISTA

L´ estiu ha portat força novetats. Al sortir de Barcelona, en les darreres sortides, les molèsties, sobretot al bessó i al tendons d´ Aquil·les no acabaven de marxar. Sortir dos dies seguits no semblava – aleshores – gaire bona idea. A Calella, amb la muntanya, els camins de ronda, el far de Sant Sebastià. Hi havia moltes possibilitats per fer bones sortides, entre 9 i 17 Km, amb molts bon trams de muntanya, desnivells, terrenys de pedres, roques, asfalt, etc.

A la segona setmana ja havien desaparegut les molèsties del tot, i podia fer cada cop més distància, més ràpid. Era una sensació tant bona que els de casa ja estaven força farts de mi i de la meva conversió al minimalisme. Que no sento dolor, que tinc les cames fresques, etc. Això em va permetre de fer tirades més llargues, afegint nivell a les sortides. Fins a Cap Roig havia arribat molts cops, però no passava mai de determinada torre de color blanc. Dia a dia vaig anar sobrepassant aquest punt, per finalment arribar fins a la Platja del Castell i tornar pel camí del tren petit fins a Calella. Un dia, vaig fer el mateix camí, però a la inversa, es a dir, bosc, camí del tren petit, cap a la platja del Castell i cap a Cap Roig. Al Sant Roc em vaig descalçar i fins a casa. Van ser 17 Km de minimalisme i barefoot en tota regla, amb zero dolor. Com anècdota, a la baixada de Cap Roig vaig veure a un altre corredor minimalista i el vaig atrapar de tornada pel camí de ronda. També portava unes minimus (les MT20). Vam estar una estona canviat opinions sobre calçat minimalista i experiències. Genial.