CÓRRER AMB EL TERRENY, NO CONTRA ELL

Córrer. Córrer amb el terreny, no contra el terrenys. Deixar el cos relaxat, gaudir de  notar les imperfeccions del terreny, la textura de les superfícies, la temperatura  del sòl, la gespa molla. Córrer descalç és potser la sensació més agradable de quantes en l´ esport he trobat – els salt a cavall n´ és un altre. És, literalment, alliberar els peus del tancament al que estan subjectes tantes i tantes hores al llarg del dia. I ells t´ ho agraeixen. He notat ja petites transformacions en la fisonomia dels meus peus i cames. Els tendons d´ Aquil·les s´ han més forts i grans – a cop d´ ull abans es veia el tendó prim i definit, ara pràcticament es mostra. La zona davantera – el metatars – s´ ha fet més gruixuda i amorteix més i millor en contacte amb el terra. La planta està més musculada i cada cop puc fer distàncies més llargues sense patir ampolles – que ara és aproximadament de 7/8 quilòmetres. Els dits sembla que es vagin separant.

Són els resultats d´ eliminar tota “ajuda” al corredor que les sabatilles amb amortiguació diuen tenir. El que en realitat fan és afeblir el peu, atrofiar les seves qualitats innates i minvar l´ adaptació que el peu – com qualsevol altra part del cos – desenvolupa enfront la necessitat de l´ entorn. La percepció del terreny, la informació que envien les terminacions nervioses, fan que córrer descalç i amb sabatilles minimalistes sigui un experiència nova amb un peus vells. Doncs per acabat doncs el procés d´ adaptació i comença el de millorament – temps i distàncies – amb vista a la Marató de Barcelona. Em cal decidir amb quin calçat la correré, però està clar que serà minimalista i que si puc – ja ho començo a veure – vull fer els darrers quilòmetres descalç.