DOLORS, MOLESTIES, LLAGUES

Com ja havia llegit per tot arreu, i com no podia ser de cap altra manera, van aparèixer les primeres molèsties. La principal, i única val dir, ha estat la sobrecàrrega del bessó dret. Suposo que no l´he deixat decansar prou des de la primera càrrega, i per això està allà, amenaçant, durant l´entrenament i en els dies posteriors.
El dolor al bessó va aparèixer per primera vegada quan en una sortida, vaig estar constanment pendent de la petjada, de l´entrada del peu, del ritme, del contacte, es a dir, que vaig córrer però no vaig gaudir res. En contra del recomenat - gaudir, deixar-se anar, "to flow", em vaig anar tensant, posant rígid, contret, fins que tot plegat es va traslladar al meu bessó. Els dies enls els quals he sortit evitant aquesta fixació, i fent un "control" no constant sobre la petjada, no s´ha produit la sobrecàrrega, de manera que intento evitar al màxim el sobrecontrol de la carrera.
El que tampoc he pogut evitar és els dies que he fet carrera descalç - entre 1.5 i 2 Km màxim, tot i sentir-me molt i molt bé, han aparegut llagues. Com es veu a les fotografies, han sortit a la part davantera del peu, és a dir, allà on s´ha de fer el recolçament en la carrera, de tal manera que si bé em molesten, el fet que apareguin al lloc correcte del peu fan que tot plegat sigui més suportable.
Ara uns dies de córrer amb sabatilles fins al guariment de les ferides.
Les ferides de la primera fotografia me les van fer les meves amigues Hatori. Sense rencúnia.

NEW BALANCE MINUMUS MT00

NEW BALANCE MINUMUS MT00

El destí va voler que pogués comprar el darrer parell de Minimus que quedaven en 44 (10) USA. El preu al 40%. No podia resistir-me a tenir el parell que d´alguna manera ho havia iniciat tot. Va ser el meu amic Jaume qui em va aprlar d´un conegut seu que les feia servir, fins i tot per fer maratons! M´ho va dir i des d´aquell dia vaig començar a buscar informació sobre el barefoot i les sabatilles minimalistes.
La sensació amb elles és molt bona. Menys rígided que les Hatory - les pots dolegar con si no res - superlleugeres i còmodes amb i sense mitjons. La sola de Vibram està composta per un seguit de petites esferes entrellaçades entre elles en un disseny semblant a l´Atomium de Brussels. Les zones de taló, metatars i dit gros estan reforçades amb discs plans d´un material una mica més dur que garanteixen la durabilitat i confort en les zones de més exposició. Tot i que inicialment resulta menys "estable" que una sola tradicional - per l´explicat del contacte del disseny - de seguida et fas amb elles. La tracció es perfecte i s´agafen al sól amb força. El teixit es força tècnic, amb una part superior semblant al plàsctic de les bosses de quadres que venen a les boigues de xinos i que té una aparença cruixent, tot i que per res incòmode. La part de la llengua es agradable i força flexible, prporcionant gran comodidat. Probades en varies sortides, es senzill de fer bons ritmes.