DOLORS, MOLESTIES, LLAGUES

Com ja havia llegit per tot arreu, i com no podia ser de cap altra manera, van aparèixer les primeres molèsties. La principal, i única val dir, ha estat la sobrecàrrega del bessó dret. Suposo que no l´he deixat decansar prou des de la primera càrrega, i per això està allà, amenaçant, durant l´entrenament i en els dies posteriors.
El dolor al bessó va aparèixer per primera vegada quan en una sortida, vaig estar constanment pendent de la petjada, de l´entrada del peu, del ritme, del contacte, es a dir, que vaig córrer però no vaig gaudir res. En contra del recomenat - gaudir, deixar-se anar, "to flow", em vaig anar tensant, posant rígid, contret, fins que tot plegat es va traslladar al meu bessó. Els dies enls els quals he sortit evitant aquesta fixació, i fent un "control" no constant sobre la petjada, no s´ha produit la sobrecàrrega, de manera que intento evitar al màxim el sobrecontrol de la carrera.
El que tampoc he pogut evitar és els dies que he fet carrera descalç - entre 1.5 i 2 Km màxim, tot i sentir-me molt i molt bé, han aparegut llagues. Com es veu a les fotografies, han sortit a la part davantera del peu, és a dir, allà on s´ha de fer el recolçament en la carrera, de tal manera que si bé em molesten, el fet que apareguin al lloc correcte del peu fan que tot plegat sigui més suportable.
Ara uns dies de córrer amb sabatilles fins al guariment de les ferides.
Les ferides de la primera fotografia me les van fer les meves amigues Hatori. Sense rencúnia.