El dia de la competició - que no vaig preparar - va ser un dia blau i calurós, tot i que a darrera hora de la tarda es va aixecar una mica de vent, però res molest. Dinar de pasta gelat i una mica de migdiada. L´entrega de dorsal era de 16 a 21, però un company del gimnàs va recollir la meva.
Vaig anar amb bici fins allà (6k) i de pas ja feia l´escalfament. La zona de sortida tenia l´ ambient de les curses de muntanya, però a peu de mar. Samarretes de curses, trails, travesses, etc. Tothom amb el seu frontal, buff. Zona per deixar la roba per canviar-me quan arribes, petit brifing per escalfar motors i pam, sortida puntual.
Primers quilòmetres urbans per començar a deixar anar les cames fins travessat la C32 i la B20. A partir d´allà i encara amb una mica de llum, comença la primera pujada fins la Creu de Montigalà. Ja perdo a en Rober, però porto un bon ritme i penso que he vingut a gaudir. No porto cap espectativa de temps, tant sols gaudir de ser allà, i així van passant els quilòmetres.
Quan es fa ja fosc, encenc el meu fronal per tot just comprovar que em caldria haver posat pil·les noves. Veig amb prou feines i tinddré algun problema en les baixades pels corriols.
Després de crear la Vallensana i anar cap al dipòsit un parell de cops - com gairebe tothom - camino. Fa força calor i he de guardar forces per la baixada. Ja fa temps que vaig apendre que baixar t´ajuda pel desnivel, però la concentració d´on i com passar pel traçat, de no caure, d´anar ràpid, i la càrrega muscular fan que sigui fins i tot més exigent energèticament que les pujades.
Arribada al dipòsit, punt més alt del traçat, breu mirada a l´espectacle de la ciutat iluminada, des de Badalona fins Barcelona, i de nou cap abaix. Comencen les corredisses. El frontal, cert, es insuficient, i hi ha segments que els he d´imaginar, perquè no els veig bé. Corriols amb alguns moments molt tècnics, alguna relliscada pel darrera, i molt bon comportament dels corredors quan ens trobem a algú que cau o pren mal.
Un 10 per l´organizació en la senalització del traçat. Fins i tot amb la poca llum i de nit, era impossible perdre´s - i jo ho he fet crec a cada cursa de muntanya que he fet, de dia! Els quilòmetres van caient, i tot i que començó a notar el cansament, estic gaudint com un nen petit. No em prenc el gel que porto. Es extrany, però en les curses de muntanya, sembla com si no els necessites, tot i que no m´hauria anat malament.
Estem a punt d´entrar de nou a nucli urbà, i cada cop hi ha més gent que ens anima. Nens amb qui vaig xocant les mans, aplaudiments que torno. Ja he fet la part més dura, ara em relaxo, baixo el pistó, i em deixo anar fins al mar. Passadís d´entrada pel carrer del Mar i Passeig Marítim que posen la pell de gallina. Entro a meta en 1h 44´. Posició 160 de 450 en la general. Satisfacció completa en tot els aspectes.
Finalment, reposar forces. Entrepa de llonganissa, una Moritz coberta de gel, tros de coca i gelat. Quan recupero forces de no la bici, gaudint de les emocions viscudes fa uns instants i fins a casa, on segueixo hidratant-me. Malauradament, no aconsegueixo dormir fis les 4. Perpo ha valgut la pena. L´any que ve hi tornarem.
