domingo, 21 de abril de 2013
CURSA BOMBERS 2013
Un dia de sol i calurós. Segons l´organització 27000 corredors. El muntatge típic de Nike, amb video - molt motivador . Minut de silenci amb el cant dels ocells. Corprés. Sortida com un cohet i tractar de seguir el globus de 40´. En un parell d´ocasion hi sóc ben a prop. D´ençà el quilòmetre set pateixo per no afluixar i veig dificil l´objectiu. Sé que tant sols en queden 3, però vaig al màxim. M´apropo a la meta i donc el poc que em queda. Entro a 40´11´´. Millor marca personal en els 10. Gust agredolç per no baixar de 40´. Satisfacció per apropar-me als 39. El 522 de la categoria i el 1148 de 27000 tampoc és per plorar, oi?
sábado, 13 de abril de 2013
MONTSERRAT SKYRACE 2013
La previsión prèvia a la cursa parlava de bon temps. Cel blau, amb una mica de fred a la zona més alta. Missatges al Facebook sobre quina roba portarien els corredors. Escalfant motors.
Diumenge es va llevar fred - a l´arribada a Monistrol el cotxe marcava 4.5 ºC, però tot feia preveure que el dia s´aniria escalfant. Uniforme: doble samarreta - la de sants i la de la Matagalls, que m´han donat sort aquest any - pirates, camelback i les meves MT10.
Pàrquing del camp de futbol a les 07.30. Recollida de dorsal i a esperar fins les 9, hora de sortida per la cursa de 22k. Povc a poc es va omplint de cotxes. Corredors amb buf, pantalons curts, samarretes de curses de muntanya. Un perfinl força diferent a les curses d´asfalt. Al darrera el perfil enorme, soberbi de la muntanya. La miro no sé quants cops. Es desafiant, imposa respecte i atrau com poques. Un molt bon rotllo.
Una mica abans de les 9 escalfament suau, revisió del material i a la sortida.
Els primers quil+ometres passen pels carrers de Monistrol fins que en enfilem cap al cremalera i des d´allà deixem l´asfalt i entrem en la muntanya.
L´ascencs és suau, i de seguida es fan les primeres retencions en un corriol estret. Som uns 400 i dec estar per la meitat alta. Els de darrera ja s´ho trobaran.
Vaig aançant corredors i els quilòmetres següents són bons, el cos es va escalfant, les cames s´adapten.
Passat el primer avituallament arribem a la Canal de Sant Jeroni. Aturats prop de 15 minuts, la dificultat de la pujada i alguns excursionistes despistats fa que hi hagi força cua. un cop superat el tram més complicat comença l´ascenç. El cor batega fort. Si em paro a recuperar-me no se com seguiré, així que ho aig tot d´una, a bon ritme. Quan ja crec que no podré més veig els raigs de sol. Ja som a dalt.
Petit descens fins agafar les escales que et duen fins al cim de Sant Jeroni. La vista es sencillament espectacular. La canal des d´amunt impresiona. La part més dura s´ha acabat (o això crec) i queda una petita pujada i prou.
Descens ràpid, salts i carreres. La cosa s´anma i en un tres i no res ja sóc al darrer cim. Paissatge per admirar. Em passen alguns corredors quan paro a hidratar-me i pendre un gel. No pateixo pel temps. Sé que queda la part del descenç que serà un trencacames. Ara ja les sento cansades i els hi queda un treball molt dur.
Poc a poc van caient els quilòmetres entre terrenys de pedra trencada, roca i terra.
Per un moment penso que m´he perdu. Corro sòl i no veig les senyals vermelles des de fa estona. M´aturo fins l´aribada d´un altre corredor. Em diu que anem bé i em poso a seguir-lo.
Dos avituallaments més i darrer descens. Em sento cansat, malgrat l´hidratació i menjar sòlid.
Deixo pas als corredors que venen darrera meu. Ràpidament m´avancen i desapareixen. No dec estar gaire fi, penso. Aguntar el ritme.
Arribo de nou a Monistrol i passo la meta a 3h 15´. Posició 250 de 400 i 57 de la categoria (+40) de 100.
Tant sols bec, perquè ens quedarem a dinar al poble, No ha arribat la Sònia amb els nens. Truco i sense cobertura. Segur que hi ha hagut entrebancs per arribar amb el tren.
Em dutxo i els espero. Sóc feliç quan els veig. Dinem a un bon lloc i tornem amn tots dos dormits.
Ha estat un gran dia, en un gran escenario, una bona cursa. L´any que ve repetirem
Diumenge es va llevar fred - a l´arribada a Monistrol el cotxe marcava 4.5 ºC, però tot feia preveure que el dia s´aniria escalfant. Uniforme: doble samarreta - la de sants i la de la Matagalls, que m´han donat sort aquest any - pirates, camelback i les meves MT10.
Pàrquing del camp de futbol a les 07.30. Recollida de dorsal i a esperar fins les 9, hora de sortida per la cursa de 22k. Povc a poc es va omplint de cotxes. Corredors amb buf, pantalons curts, samarretes de curses de muntanya. Un perfinl força diferent a les curses d´asfalt. Al darrera el perfil enorme, soberbi de la muntanya. La miro no sé quants cops. Es desafiant, imposa respecte i atrau com poques. Un molt bon rotllo.
Una mica abans de les 9 escalfament suau, revisió del material i a la sortida.
Els primers quil+ometres passen pels carrers de Monistrol fins que en enfilem cap al cremalera i des d´allà deixem l´asfalt i entrem en la muntanya.
L´ascencs és suau, i de seguida es fan les primeres retencions en un corriol estret. Som uns 400 i dec estar per la meitat alta. Els de darrera ja s´ho trobaran.
Vaig aançant corredors i els quilòmetres següents són bons, el cos es va escalfant, les cames s´adapten.
Passat el primer avituallament arribem a la Canal de Sant Jeroni. Aturats prop de 15 minuts, la dificultat de la pujada i alguns excursionistes despistats fa que hi hagi força cua. un cop superat el tram més complicat comença l´ascenç. El cor batega fort. Si em paro a recuperar-me no se com seguiré, així que ho aig tot d´una, a bon ritme. Quan ja crec que no podré més veig els raigs de sol. Ja som a dalt.
Petit descens fins agafar les escales que et duen fins al cim de Sant Jeroni. La vista es sencillament espectacular. La canal des d´amunt impresiona. La part més dura s´ha acabat (o això crec) i queda una petita pujada i prou.
Descens ràpid, salts i carreres. La cosa s´anma i en un tres i no res ja sóc al darrer cim. Paissatge per admirar. Em passen alguns corredors quan paro a hidratar-me i pendre un gel. No pateixo pel temps. Sé que queda la part del descenç que serà un trencacames. Ara ja les sento cansades i els hi queda un treball molt dur.
Poc a poc van caient els quilòmetres entre terrenys de pedra trencada, roca i terra.
Per un moment penso que m´he perdu. Corro sòl i no veig les senyals vermelles des de fa estona. M´aturo fins l´aribada d´un altre corredor. Em diu que anem bé i em poso a seguir-lo.
Dos avituallaments més i darrer descens. Em sento cansat, malgrat l´hidratació i menjar sòlid.
Deixo pas als corredors que venen darrera meu. Ràpidament m´avancen i desapareixen. No dec estar gaire fi, penso. Aguntar el ritme.
Arribo de nou a Monistrol i passo la meta a 3h 15´. Posició 250 de 400 i 57 de la categoria (+40) de 100.
Tant sols bec, perquè ens quedarem a dinar al poble, No ha arribat la Sònia amb els nens. Truco i sense cobertura. Segur que hi ha hagut entrebancs per arribar amb el tren.
Em dutxo i els espero. Sóc feliç quan els veig. Dinem a un bon lloc i tornem amn tots dos dormits.
Ha estat un gran dia, en un gran escenario, una bona cursa. L´any que ve repetirem
Suscribirse a:
Entradas (Atom)