84 RAON PER SER MINIMALISTA

El passat 15 de setembre va tenir lloc la 33a edició de la Matagalls-Montserrat amb un recorregut de 84 quilòmetres i un desnivell acumulat de 5980 metres. L´ocasió ho mereixia i calia doncs, abans que res, triar el calçat més adient. Ja la vaig fer l´any passat i sabia qui tipus de terrenys em trobaria: pedres de totes les mides, soltes i entre soralls, arrels, quilòmetres i quilòmetres de nit amb l´única llum del frontal, salts i terrenys lliscant. El més lògic hauria estat triar un calçat específic de muntanya tipus Asics Trabuco o Salomon XR. El més lògic si no hagués decidit ja fa mesos utilitzar tant sols calçat minimalista i quan he pogut descalçat. No volia invertir ni un euro en calçat amb amortiguació, menys veien com anaven les coses amb el minimalisme. Com ja he explicat en una altra entrada la decisió va ser per les New Balance Minimus MT10.

El resultat va ser inmillorable. He de dir que l´any anterior vam acabar amb els dos peus completament plens de llagues, amb grans dolors a les cames des de ben bé la meitat del traçat i fins el final. Aquest cop les coses van ser molt diferents.

La sortida de Col Formic es força senzilla, amb un terreny que de seguida es fa suau al Pla de la Calma amb terra i una mica de pedres, què és cert es perceben, però no causen cap molèstia. Després del primer control descens fins a Aiguafreda. Les Minimus responen bé en tracció a les baixades i ens porten fins al primer habituallament sense adonar-nos.

Després d´allà forta pujada i continues pujades i baixades fins a Sant LLorençs Savall - on la majoria de la gent que vol abandonar ho fa. El camí fins aquí es accesible amb alguna baixada una mica més tècnica, però les MT10 agunataven bé. S´anava acumulant una mica de cansament a les cames, però cap sobrecàrrega, cap dolor ni estrebada muscular. De les ampolles ni noticia. 

Sortida de Sant Llorenç i cap a La Mola, amb un ascens mantingut però per bona superficie. A meitat de camí quelcom semblant a una llera de riu ple de rocs de tots les mides i d´altres més grans. Un escenari fantàstic, on a certs trams anavem saltant i un pèl més ràpid, sentint el terra com només el calçat minimalista permet.

Ja a Matadepera trams d´asfalt que em fan trobar a faltar de nou la muntanya i cap a Vacarisses, on se´ns va fer de dia. Traçat força tècnic d´uns 4 quilòmetes amb baixades pronunciades, troncs i arrels i força pedra per arreu. De Vacarisses fins a Monistrol de Montserrat asfali i una mica de pedra al final del control 9.

Finalment ja de dia l´ascens a la muntanya. Pujo content, amb les cames cansades però sense molesties. El contacte constant amb les pedres durant tota la nit m´ha fet tenir més sensible la planta del peu, i noto força les imperfeccions del terrenys, les pedres, els sots, però ja res em pot aturar. No paro d´avançar a gent mentre pujo i pujo. Em sorprenc corrents en un tram pla. En un no res ja sóc adalt.

Arriba - després de mejar i hidratar-se - el moment de treure´m els mitjons. He utilitzat durant tota la travessa un Injinji molt prims que vaig probar uns dies abans i que em va proporcionar el Ricard de http://corrocomokiero.com. Resultat: dues petites ampolles a cada taló - de la mida d´una llentia - a les que no els hi poso ni comped. Els peus una mica inflamats. Els musculs de les cames fatigats - no esperava menys, però ABSOLUTAMENT SATISFET d´haver fet la travessa amb el calçat que volia, deixant enrrere la por a si es pot o no fer una travessa d´aquestes característiques amb calçat minimalista, reforçant la meva idea de haver triat el camí correcte, el running  correcte. I si algú en té cap dubte, miru la meva cara després de 17 hores i dieu-me que hi veieu.