L´any passat, amb el naixement de la meva filla no vaig poder assistit al primer triatló d´ Andorra, organitzat per WildWolf Series (
www.triathlonseries.org/ts2013/andorra2013_esp.html) el 21 de Juliol d´enguany. Un any va tenir que passar per tenir l´oportunitat de comprovar que malgrat les diferents tipologies de curses que faig (asfalt, muntanyes, nocturnes, ultras, etc) el triatló té quelcom d´especial, d´adictiu.
Vam reservar habitació a l´Acta Hotel (
www.hotel-arthotelandorra.com/) , tot just al davant de la zona de competició.
Divendres prèvi a la prova arriba el mail per informar que la temperatura de l´aigua és inferior als 13ºC (de fet el dia de l aprova era de 6ºC) i que es canviava el circuit de triatló a duatló, amb una cursa inicial de 5700m. amb un petit desnivell a l´inici.
El mateix disabte vam fer el recorregut de bicicleta ( es va suprimeir la baixada del llac d´Engollastanys ) i es va fer un circuit de 32 km amb dues voltes. La zona de transició es traslladava a Andorra la Vella, al costat del Parc Central.
He de dir que quan vaig fer el recorregut en cotxe plovia amb força, i aquells revols, baixades, rierols que atravesaven la carretera, esllavissades, etc. no em van donar bones vivracions. De fet, des del mes de Gener tant sols havia agafat la bici tres vegades, amb el que el set quilòmetres d´ascens fins a coronar la muntanya - dos vegades - eren tot un desafiament. A tot això cal afegir al fet que la competició era a alçada (per sobre del 1000 metres) i nosaltres vam arribar de Barcelona, del costat del mar sense cap adaptació a l´altura.
Ademés, amb les families que vam pujar van estar tot el dia amunt i avall, així que a l´hora d´anar a dormir estava molt cansat.
El dia de la prova es va llevar amb un cel blau i una mica de vent que en el moment d´inici de la cursa a peu ja no hi era.
Les bicis al lloc, els nervis propis del moment, i tret de sortida.
La carrera a peu s´iniciava plana, per tot just començar a enfilar-se fins a la pimera rotonda, on es baixava de nou fins creuar al final a l´altra banda del riu, tot fent servir un carril amb sòl de tartan. El ritme va ser proper als 4´, que per mi ja estava bé, sempre pensant en el que després necessitaria.
transició ràpida - portava cordons elàstics - , hidratació i al damunt de la bici.
Aquí començava la part dura. Cinc-cents metres i ja tocava - al menys jo - plat petit i pinyó gran fins adalt de tot. El sol ja picava de valent, i calia anar a poc a poc. El ritme era prou bo, i anava avançant a participants de la modalitat Sprint, cosa que sempre dóna certs ànims.
Al desviament cap a la dreta que ens havia de dur cap al cim, tots dos bessons se´m van començar a pujar. No m´ho podia creure. Era l´inici de la bici i ja anava així. No em vaig poder deixar anar. Vaig aprofitar per estirar-los des del damunt de la bici alhora que aprofitava per menjar una mica de barreta energètica (powerbar).
Un cop coronada la muntanya, comença els descens, ràpid, tècnic. Hi ha revolts molt tancats, senyalitzats per tal d´evitar desgràcies. Sempre amb les mans als frens, amb la carretera bastant seca i no gaires corredors, aprofito per donar un descans a les came si jugo només amb les manetes dels frens. Puc avançar a uns quants triatletes abans d´arribar de nou a la zona plana al costat del riu i enfilar la segona volta. Menjo el que em queda de la barreta, m´hidrato per no patir mé del compte i cap amunt.
Ara els corredors de l´Sprint ja no hi són, i el traçat és fa una mica més solitari. El punt positiu és que ja em conec el recorregut i en trec la part positiva. Mentalment estic fort - tot just al davant apareix un del corredors que vaig conèixer la nit abans i que estava més preparat que jo - i miro d´apropar-me.
De nou els bessons em fan una mala passada i en un revolt que m´aixeco de la bici per no perdre el ritme el dret se´m queda adalt. Sento dolor i crido amb ràbia baixa, baixa! I em fa cas, es destensa i puc arribar de nou fins al cim. Aquí només em cal no caure i anar tot el ràpid que pugui fins a la zona plana.
En arribar, aprofito i em prenc un gel i vaig bebent, sense perdre el ritme del corredors del davant fent una mica de drafting. Entro a la transició bé, i com ja conec les sensacions del canvi no m´espanto al notar les plantes dels peus adormides. Poc a poc es van despertant i puc anar avançant sense parar a corredors.
Al final de la primera volta ja veig a la familia esperant, i sé que tant sols em queden 5 quilòmetres per acabar. Apreto les dents i vaig a per totes. El meu ritme és més alt que els corredors que em vai trobant i els avanço sense dificultats. Uns metres abans d´iniciar els retorn i els darrers 2,5 quilòmetres veig al company amb el que he pujat. Poc a poc estic més aprop fins que el passo ( la diferència final serà de 2´) i sentint-me aprop, apreto per agafar als meus fills (el primer que agafo a la nena) i entro a lal meta amb 2h 48´, a la posició 212 de 358.
Les sensacions han estat molt bones. Malgrat la manca d´entrenament amb la bici i la nul·la amb natació, el resultat global va ser prou bo. Sé que si l´any que ve hi tornem, amb entreno, els resultats es poden millorar bastant.
Com a fet positiu el circuit és molt maco, amb bones vistes i ben organitzat. L´aspecte negatiu va ser la suspensió de la prova de natació, perquè nedar al llac i sortir des d´allà amb la bici hauria estat increïble. Un darrer comentari. Els habituallaments (cursa a peu) molt justets : tant sols aigua. Res de plàtan o begudes isotòniques o troçets de taronja. En arribar mésdel mateix. una mica de sindria, beguda isotònica bastant aigüalida i aigua embotellada. Tot i així. l´any que ve esperem repetir.
