Aquí les teniu. Salut!

HATTORI OUTDOOR TEST

Cap de setmana de revetlla a Calella de Palafrugel. Ocasió ideal per treure les Hattori a terrenys menys còmodes. Vaig fer dos sortides, breus - de 8 Km. La primera divendres pel matí. De fet, i per ser sincer, vaig sortir amb les Assics, per por a que fos massa aviat per sortir a la muntanya amb les Saucony, per després de 300 metres vaig girar cua i les vaig canviar-me-les- Era, amb les Asics, com córrer amb les sabates de Frankenstein. Estava compromés amb el barefoot, i l´única manera d´adaptar-me era seguir endavant. Ja vaig dir que des de que vaig probar de córrer descalç, res va ser el mateix. En fi, sabatilles als peus i breu escalfament amb estiraments. Després carrera suau, intentant mantenir les 180 ppm. El terreny amb sorra, pedres, terra, etc., amb petits desnivells. Al final del camí de terra, a descalçar-se toquen. 1.5 km per asfalt que van ser un plaer. Còrrer sentint els teus peus "vius", amb el teu cos, l´entorn de camps i bosc fins arribar a Ermedàs. Des d´allà i fins al desviament de Cap Roig, de nou sabatilles. Més pedres, fulles, terra. Comportament perfecte! Cap sensació dolenta, ni per cop ni molèsties de cap mena. Tornada seguint el camí de ronda amb les mateixes bones sensacions. Des de l´Hotel Sant Roc fins a casa, de nou descalç. Magnífic! Al dia següent, zero molèsties. Diumenge matí mateix recorregut, amb les mateixes bones sensacions. Vaig augmentar el  ritme fins als 5´30´´- el dia bans el ritme està al voltant dels 6´ - 6´15´´. Molt bé. Petita ferida per roçament al peu esquerre - les sortides han estat tots sense mitjons - de la mida del cap d´una agulla. Avui hauria tornat a sortir, però he decidit dossificar els entrenaments per no caure amb lesions.

vista aèria d´Ermedas (Palafrugell. Girona)

Ja fa uns dies vaig comprar a Amazon US les sabatilles que des del primer moment em van captivar. Després de mirar molts models (five fingers, NB, Merrel, INOV8, etc) les SAUCONY HATTORI van ser amor a primera vista. Després de veure-les van venir les típiques visites a Youtube, Blogs, etc, fins que em vaig decidir a comprar-les. Problema 1. No es troben a Barcelona. Bé, de fet no es troben de cap mena de minimalistes, excepte a través d´internet (zapatillas minimalistas, corocomokiero). Finalment les vaig trobar a AMAZON USA per 87 euros, despeses incloses. D´USA a casa en 2 dies - reals - amb UPS. Servei fantàstic. Problema 2. El número no era el correcte pel meu peu. Vaig demanar un 9 USA i era un 10 USA. Ho bo de comprar a pàgines com AMAZON, es que els hi fas el retorn per correu ordinari i t´abonen l´import. Nova compra, ara si del 10 i en dos dies a casa.
La primera sortida amb elles era com les d´un nen petit. Super emocionat, excitat, content. Vaig còrrer amb elles 1 Km. Després em vaig descalçar i 3Km més. Sabatilles a les mans - 130 gr. Una sensació increïble. El contacte directe dels peus amb l´asfalt és simplement autèntic. Et dónes compte de que fins ara no corries, sino que et desplaçaves sobre una superficie que el teu peu mai tocava, ni sentia. Tant sols aquests kilometres per saber que estava en el cami correcte i que poc a poc això aniria millorant. Després dels 3 Km descalç, de nou les sabatilles i fins a casa.
Tot i ser minimalistes, les Hattori es feien notar després de l´experiència de còrrer descalç - tot i que res a veure amb còrrer amb amortiguació. El darrer Km fins a casa era com flotar. Vaig mantenir les 180ppm de cadència i em vaig trobat molt bé. Si que es cert, i ho he llegit en blogs i foros, que el peu sua una mica, però no es incomode per res i el que fa es que el peu i la sabatilla siguin un de sol, creant una veritable sensació molt propera a anar descalç.
Al dia següent zero molèsties a les cames i articulacions. Tot correcte.
Aquí una foto del dia

COMPARATIVA ÚS TALÓ VS. PART DAVANTERA PEU

Aquí us deixo un altre video que he trobat. L´he triat perquè qui parla és un professor que s´ha dedicat a l´estudi del corredor i de la manera de còrrer. Convençiu barefoot runner, explica com el peu del homínids va passar de ser prensil per pujar als arbres a adaptar-se al mitja - la sabana - per caçar animals. L´evolució va fer el peu apte per còrrer llarges distàncies i diferents velocitats. No és fins la dècada dels 70 quan apareixen les conegudes sabatilles amb amortiguació. I aquí és quan tot es torça. Ell diu que ens han fet crure que per poder còrrer ens calen unes sabatilles i ell diu "no, ens calen peus". Sobre la manera de còrrer, a l´igual que el darrer video, mosta a càmera lenta - acompanyat d´un gràfic - l´ impacte de còrrer amb el taló com a primer punt de recepció o fer-ho amb la part  mitja del peu 2/3 metatars. Es veu clarament com a l´impactar amb el taló es produeix - i malgrat l´amortiguació - un pic de càrrega de força que en la carrera amb la part mitja del peu no apareix . De la mateixa manera que recalca l´altre video, el punt de recolçament del peu ha de ser no en el taló sino més endavant. De fet, el que fem si recolcem el taló primer és fer força en el sentit oposat de la marxa, i fent que aquesta força en sentit contrari es tradueixi en lesions i molèsties. Espero que us hagi servit l´explicació.

Vaig començar ja fa uns anys la meva fició pel running. Cpom molts d´altres, em vaig iniciar en les curses de 10K. Poc a poc vaig anar ampliant la distància fins als 21K i finalment la distància de marató. Ara fa un anys vaig començar a fer triatlons, en distàncies sprint, olimpic i Half. Malgrat la progressió, ja feia temps que em rondava pel cap el millorar la meva tècnica de carrera, evitar les lesions que sembla tots tenim que acceptar, comprar les sabatilles cada cop amb més amortiguació. Darrerament, era més i més habitual veure a corredors i triatletes amb els mitjons compresors a tota hora. Alguna cosa dins meu em deia que hi havia quelcom que no estava fent bé, que ho normal no era tenir una, dos o més lesions per any, que cada cop el fet de còrrer s´estav tornant menys natural i més tècnificat - en quant a material, em refereixo.
La meva experiència amb la marató va ser determinat. Tots aquells que han fet una saben que la marató comença molt abans que el dia de la carrera. El meu camí va estar ple de dolors i molèsties. Un mes abans tenia que utilitzar els maleïts mitjons compressors, mitjons de descàrrega, i bones dosis de fred en acabar els entrenaments. Definitivament això no anava bé.
Fa uns mesos, vaig començar a veure en alguna cursa a corredors amb unes extranyes sabatilles amb dits. No semblaven patir més del propi de l´esforç per la distància. Ho vaig pendre com una moda més per vendre mé coses i no m´hi vaig posar gaire.
Ara no fa ni un mes vaig parlar amb un amic, que de casualiat em va parlar d´un conegut seu que s´havia passat al runnig amb calçat minimalista. Em va enviar un link d´unes sabatilles, les NB Minimus. A partir d´aqui han estat setmanes de recerca a internet, blogs, etc.
De tot plegat he tret algunes conclusions inicials: La primera és que l´home està prearat fisiològicament per còrrer sense sabatilles. Segon, que el calçat que el 99% de nosaltres fem servir va ser creat a la dècada dels 70. Abans els corredors no feien servir calçat amb amortiguació. Des de la seva implantació a nivell general, les lesions en corredors no ha parat de crèixer. Tercer, hi ha a casa nostre un gran buit en tot allò referent a aquesta reivindicació del nou running barefoot - de fet la majoria del material que he trobat, ja fossin opinions sobre calçat, tècniques, blogs, està en anglès.
El meu propòsit és, en la mesura del possible, aportar aquí la informació que vagi trobant sobre el tema, perquè així d´altres com jo ho tinguin una mica més facil.
I ja aprofitant el temsp que hi dedicaré, hi afegiré dos temas que m´apasionen, el triatló i la literatura, encara que en aquest cas relacionada amb el mon de l´esport.
Espero que us resulti útil.

Principis bàsics