Translate

domingo, 4 de noviembre de 2012

10 KM DE SANTS

I va arribar el moment. Després de mesos i mesos d´adaptació al minimalisme i al barefoot, de tres parells diferents de sabatilles, de moments de dubte, de dolor i també molt de bons, va arribar la primera de 10Km per asfalt. Era el tercer cop que la feia la popular de Sants. Per aquells que no la coneghuin la recomano. No tant sols pel traçat - no es del tot pla i fa que mantenir els ritmes sigui un pèl més diícil - sinó pel barri i l´organització. Feia anys que no la corria i realment han millorat els habituallaments, l´entrega de dorsals, la zona per les bosses dels corredors, i una samarreta realment maca.
Doncs per fer-la vaig escollir les Saucony Hattory. Les tenia oblidades des de feia mesos, perquè vaig començar amb elles i ellas es van emportar la pitjor part: les meves sobrecàrregues de bessons, els dolors als tendons, les ampolles. En definitiva, que les havia deixat a la capsa fina a una ocasió millor. Ara que ja puc dir que tinc la tècnica més o menys apresa, l´objectiu era baixar temps en el ritme per quilòmetre. El fet de córrer descalç m´ha ajudat molt, de tal manera que al tornar-me a calçar, la meva petjada ha millorat. La meva propiocepció de la petjada i de la posició del cos també. El que no m´acabava de fer el pes era la sensació amb les Minimus MT00. El contacte era un pel inestable - suposo que per la configuració tant diferent de la sola - i vaig enrecordar-me de les meves Saucony. I vaig dir. Probem-les. I dit  fet. Quin plaer. Recepció amb l´asfalt suau, amb bona traccció, molt i molt còmode. I les molèsties? Doncs ara res de res. En fi, tot això per explicar la tria del calçat del dia de la cursa.
Avui, a les 10 hores, sortida. Com ja he pogut comprovar, amb les minimalistes necessito un escalfament més larg - que no intens - abans de començar. Molt suaument em fent un trot suau i uns bons estiraments i escalfament de tendons i articulacions.


Traçat cursa 2012 - 10Qm

Sortida i començo fort. Si vas a pels 40´ has d´apretar des del primer quilòmetre, sinó quan vols ja es tard. Així que gas a fons i començar a avançar corredors. Aviat vaig trobant el meu espai i el meu ritme.   Estic pels 4´al segon quilòmetre i la meva confiança anirà millorant amb la distància. No paro d´avançar a d´altres corredors mentres sento els peus com si lliquessin, com si volessin per damunt del´asfalt que pràcticament tinc la sensació d´acariciar. Els quilòmetres 3, 4, 5 per sota de 4´! Això promet i veig la fita possible. La freqüència cardiaca va augmentant i la respiració es va fent notar. Les cames? fresquísimes, com si res. Diré aquí que no he entrenat aquesta cursa. No he fet sèries, ni ritmes, ni distàcies. Estava més preocupat per l´adaptació i gaudir corrents que res més. I ara arribaven els resultats.

A les baixades probo una t`cnica que m´ha explicat en Ricard de corrokomokiero. Mans a l´espatlla, cos lleugerament inclinat cap endavant però sense encorvar-se, i petjades curtes amb cadència ràpida: resultat molt bo, tot i que m´he d´acabar d´adaptar al fet de no moure els braços al ritme de les petjades.

Cap al 8 estic cansat d´adalt, però les cames segueixen perfectes, així que dic ENDAVANT. Enfilo el darrer quilòmetre per la carretera de Sants i encara avanço a corredors. Miro el rellotge i veig que cal apretar per no passar de 40´, així que trec ek que queda i entro a l´spring. Temps final 40´56´´. Satisfacció total, la confirmació de que he triat bñe el calçat, però sobretot que he fet molt i molt bé amb el canvi al minimalisme i al barefoot. La propera cita, en dues setmanes a la Jean Bouin.