MITJA MARATÓ GRANOLLERS

La previsió del temps era de día fred. De fet, feia dies que bufava un vent molt fort i les temperatures s´estaven posant d´acord amb el calendari. Pel matí, al llevar-me a les 8 - un del avantatges de la mitja és que no cal matinar - veig el cel blau i net. Al 3/24 anuncien 3 graus a Barcelona, així que agafo malles llargues, samarreta de màniga llarga i curta al damunt, buff i guants. Esmorzar habitual (torrades, suc i cafe amb llet) i a les 9´30 cap a Granollers. Vull arribar amb cert marge perquè no conec el lloc ni si serà fàcil aparcar i no vull afegir més nervis als que ja tinc.
Arribo bé i aviat ja estic estacionat. Molts corredors escalfant. Queda prop d´una hora: ja estan escalfant? Fora fa fred, però menys del que m´esperava. Em quedo al cotxe escoltant música i pensant en els temps de pas, en el ritme per quilòmetre, en fi, les típiques tonteries que penses abans d´una carrera. Gel abans de baixar de cotxe, ampolla d´aigua per anar bebent (sempre se´m seca la boca abans de sortir) i començo a escalfar. Moltíssima gent. Vaig molt i molt suau. Sé que es important que escalfi si no vull patir cap problema al meu estimat bessó esquerre. De seguida noto que em sobrarà roba, i torno al cotxe a deixar la samarreta de màniga llarga i em quedo tant sols amb la curta que porta el dorsal.
Quan de nou m´adreço cap a la sortida, molta menys gent escalfant. Al carrer de la sortida veig ja com els corredors agafen llocs. Merda! Se m´ha fet tard, i hauré de sortir força enrrere ( de fet vaig sortir en la tanda blava i no en la groga) Això vol dir que els corredors que tindré al costat aniran a un ritme més baix que el que jo portaré i que tindré que anar avançat tot el cami, amb el que això suposa de canvis de ritme, possibles accidents, etc.
Minuts abans de la sortida escolto que dos corredors als meu costat diuen :" en la subida a 5 o 5¨30´´" Com que "la subida"? Quina pujada? No sabia que n´hi havia de pujada. ELs hi pregunto si serà llarga, i em diuen que si. Que els 10 primers quilòmetres pujen i que la resta es baixada, encara que la pujada no es gaire forta ni pronunciada, però si constant.
Amb aquestes perspectives sortim. Com ja imaginava, un munt de corredors a un ritme més lent que el meu. Avançaments impossibles per les voreres, salts aqui i allà. En certs moments el cami s´estreta i es impossible avançar.
De seguida deixem el nucli urbà i pareixen camps. Fa un cel blau i em trobo content. Les cames van bé, no paro d´avançar a corredors i la pujada no és ni de bon tros un problema. El recorregut és molt amé, hi ha molta gent al carre per animar ( al contrari que a la meva estimada Barcelona) i com si no res en trobo al quilòmetre 10.
A partir d´aquí es baixada, i veig que vaig bé, així que decideixo apretar el ritme. Cap al 14 em trobo a un company d´entrenaments que va deixar el grup. Em pregunta si vaig a per l hora 30´. No m´havia ni plantejat. Miro el rellotge i veig que no hi arrtibaré, però m´hi puc apropar, així que decideixo apretar un pèl més. Em diu que em veu fort, i deu ser cert, perquè de seguida el deixo enrere i enfilo els darrers quilòmetres volant. Els carrers són plens a vessar. L´ambient és extraordinari. Tot són crits i et sents portat. Els darrers dos quilòmetres vaig per sota de 4´. Al fons veig l´arc de la meta. EL Garmin (per variar) em marca més distància de la real, així que quan passo la meta, marca 21k 350m, en 1h 43´! El meu millor temps! I jo que patia per si la podria acabar, i amb quin temps, i aquí ho tens.
En acabar, més bossa d´obsequis i un brou calent que em recupera de seguida. La torno a casa sense superar en cap moment el límit de velocitat. Gaudeixo del sol i de la sensació de cansament a les cames. Però sobretot de satisfacció personal i d´haver fet la millor mitja marató de totes. De ben segur que l´any que bé repetirem.
Després a casa, wattsapp amb el grup d´entrenament. tothom a fet millor marca personal. Fins i tot l´entrenador, en Carles Castillejo ha quedat segon classig¡ficat però ha fet record de Catalunya i quart millor temps d´Espanya. Quin luxe poder tenir´lo com a preparador.