MITJA MARATO BARCELONA

I per fi va arribar el RESULTAT! les sensacions després de la mitja de Granollers havien estat bones. Per res se m´havia fet pesada, havia fet un bon temps, tenint en compte que sortia de la lesió i que hi havia cert desnivell i que no coneixia el circuit, retallar tres minuts no semblava, al menys, impossible. L´experiència és sens dubte un grau, i en les curses és el mateix. Els anys m´han fet millor coneixedor del meu cos i de les necessitats d´una cursa de mitja distància. Així, ja no faig un únic àpat de pasta la nit abans, sino que la setmana de la competició ja faig algun a principis i després divendres (1) i dissabte (2) seguits de la seva cervesa i del seu gelat. Per la Cursa, gel mitja hora abans amb ampolla d´aigua i un altre cap al quilòmetre 8-9 i aprofitar l´avituallament per hidratar-me.
Tenia certs dubtes del meu estat d´ànim, perquè no sentia aquella il·lusió i aquells nervis prèvis a la carrera. Estava tranquil i fins i tot una mica apàtic. Em vaig llevar dues hores abans, esmorzar habitual.
A les 8 sortia de casa - havia quedat a les 8.15 - i per primer cop vaig anar trotant super suau fins a la sortida. D´altres vegades havia anat amb bici, però vaig calcular que la distància era molt curta i que em serviria per fer l´escalfament.
Carrers abans d´arribar començo a veure els corredors que surten dels cotxes, gent estirant, grups d´amics a punt per la competició. Els nervis i l´estat s´activen. Mantinc el ritme de trot però sento l´emoció que creia perduda. Un cop allà veig en Miquel - era la seva primera mitja - i fent una mica d´escalfament i estiraments i el darrer buidat abans de la sortida. Ens acomiadem dessitjant-nos sort.
Arribo amb temps al calaix - no com a Granollers - i espero la sortida. Moltíssima gent - han anunciat prop de 15000 corredors - i penso en com serà pels que surtin al darrere de tot.
A l´aribar al passeig marítim hi ha una mica més d´espai. Pujo el Paral·lel lleuger - no esbufegant com a la Jean Bouin - i  amb moltes ganes. M´anima anar avançant tota l´estona a d´altres corredors que pertànyen al meu calaix. El pas de 5k es bo i veig que les forces són allà. No afluixo i al 10k sembla possible assolir l´hora 30´.
El canvi de circuit el fa un pel més amé i el ritme segueix constant. Abans del 15k està la meva familia esperant-me. Vull passar ràpid, tinc l´energia que em brolla de les cames. Veig la Sònia i l´Adrià al damunt de la plataforma del cotxet amb la Miranda, amb el cap baix, com quan fa que té vergonya. Surto de la trajectòria i li faig un petó. Es posa content i sé que ho recordarà més tard.
Tota la diagonal cap al Forum i al 17k em sento fort i dins del temps. Començo a pujar ell ritme i baixo fins els 4´ per quilòmetre. Segueixo avançant- corredors - fins a la meta - on entro al límit pero amb temps de 1h 30´30´´. El 1441 de 14400!  Estic tant i tant feliç! Mai pensava que podria aconseguir baixar 7´ d´un any per l´altre ( al 2011 va ser 1h 41´). M´hidrato i menjo una mica del poc que donen i cap a casa trotant com si res. Puc dir que és dels dies més feliços com a corredor que he sentit. Els ànims per la marató són molt bons i espero no lesionar-me  a les setamanes finals (en queden tant sols 4) i arribar en estat òptim. No participaré en més competicions fins la Marató. Queden les setmanes més dures.