PRIMERS 10KM DESCALÇ

Hi ha moments que un espera amb impaciència, però amb paciència. Poder fer cada cop més quilòmetres descalç n´era un, ja que de totes les sensacions que s´experimenten corrents, aquesta és la millor. Sens dubte! Poc a poc els peus se´n anat enfortint, la tècnica està més clara - deixar de pensar en la tècnica i deixar que la natura actui per ella mateixa corretguint el desastre de l´amortiguación, etc. Poc a poc he anat augmentant la distància que recorria descalç. Aquesta semana em vaig proposar de fer-ne 10. Sabia que els peus i les cames aguantaren, el que no tenia tant clar era si les ampolles també ho farden. Vaig baixar calçat des de casa per C/ Bac de Roda fins a la platja, i un cop a la Marc Bella, sabatilles fora. He de dir que el tera era força calent - menys que a l´estiu, però força alt per les dates - i vaig dirigir-me cap a l´Hotel Vela i tornada. Les sensacions van ser boníssimes. El ritme - com a de ser - de menys a més - passant dels 5´30 inicials a 5 al cap d´uns quilòmetres i acabar a 4´20 aproximadament. Aquells que ho han probat ja sabem de que els parlo, però pels qui no imagineu el moment que arribeu a casa després d´un dia llarg de feina i que feu?  Trure-us les sabates. Quin descans, no? doncs el barefoot és el mateix, però amb més alegria. Torno a córrer rient, sense dolor, gaudint de la sensació que et proporciona el contacte ditrecte amb el terra, el veure´t deslligat de la tecnologia, del consum, de l´artificial. Con era de precere, al dia següent cap molèstia, cap dolor. Aquí us deixo una foto feta tot just en arribar a casa. La cara és per aguantar elspeus en alt, no per res més. Ah, i no patiu per la bruticia. Una mica de pedra pomez i com una patena.