MATAGALLS MONTSERRAT 2013

Malgrat la cursa va tenir lloc en el mes de setembre, no ha estat fins ara que he volgut posar-me a explicar-la. I això malgrat ser, amb probabilitat, la ciursa de la que estic més orgullós. Hi ho estic perquè va ser una cursa de principi a fi. Després de dos anys d´intents, amb temps superior a les 18 hores, havia arribat el moment de fer-la més ràpida. Sense cap entrenament específic per a una ultra de muntanya (85KM) i 6000 m de desnivell acumulat, tot eren dubtes abans de començar. L´experiència del dos anys anteriors m´havia ajudat a l´hora de preparar el material, d´escollir el calçat - les meves fidels i molt malmeses Minimus MT10 - els mitjons - injinji - la meva calmelback - asics - així com barrtes energ`rtiques. L´única errada va ser mantenir el mateix frontal, el qual ja s´havia mostrat insuficient a L´endimoniada i que a les hores de foscor de la Matagalls va ser clarament just.

De bon principi, i en companyia d´en Kilian, vam començar a fer el que havíem parlat. Pla i baixada a còrrer; pujada a caminar. Bàsicament aquest va ser el secret de l´èxit.
En Kilian, que ja havia fet un temps de 13 hores l´edició del 2012 va anar tota l´estona al davant. Jo mirava de no allunyar-me massa. Poc a poc el quilòmetres van anar caient. Els temps de pas eren molt millors que els de l´any anterior. La lluny del dia ens arribatria fins al segon habituallament, i amb poc més de 6 hores arribaven a Sant Llorenç. Els habituallaments eren curts, per menjar, omplir la cameback d´aigua i seguir.

En una prova d´aquetsa distància, un semè va guardant forces, perquè sap que sempre li faran falta. Damunt dels pensaments planeja la preocupació de saber si uns quilòmetres més endavant tindré una lesió o les forces em marxaran. Però recordo amb claredat que en Kilian va dir: ja portem 60km. I estavem corrents! Vaig saber que l´acabaríem, i que ho fariem molt bé. Malgrat tot, la distància és gran, i en arribar als peus de la muntanya, les forces anaven justes de veritat. Erem pocs, gairebé no ens creuavem al altres corredors. Havíem superat les 12 hores que volia fer en Kilian, però portaven bon ritme i en 13h 30´erem adalt. EN Kilian em va esperar i vam entrar junts a la meta. Fosca i freda, a l´explanada hi havien poques persones. ELs més ràpids feia hores que havien arribat, i encara en quedavem molts (3500 inscrits) per arribar. Un temps excel·lent, una satisfacció que no es pot compartir excepte amb en Kilian, que la viure com jo, i la certesa que finalment vaig vèncer a l a cursa i a mi mateix. Cinc hores menys que l´any anterior!  Per cert, El 2014 no repetirem.